Hi ha llibres que amb el títol en faig prou. He passat per la parada de llibres de segona mà i me l’he endut a casa. El llibre no. El títol. “La solitud dels nombres primers”. Embolicat amb paper de recança i lligat amb un cordillet de por. Giro maldestrament la clau al pany de la porta de casa amb amb la mà lliure . Com pot ser que cinc paraules pesin tant? La gata jeu emmandrida al fons del jardí. Diuen que els gats et senten venir d’una hora lluny i corren cap a tu. La meva és sorda. El paquet em rellisca de les mans abans que jo el deixi anar i es precipita més envall del sofà . Es desfà el cordill i es trenca el paper , els nombres i la solitud s’escapen i l’aire es torna irrespirable. I feixuc. I espès.
El tres contempla absent el cel plujós de tardor per la finestra. El cinc s’ha amagat sota l’escala enteranyinada que puja a les golfes dels records, mentre el trenta-u busca somnis amagats dins el calaix de la vaixella dels convidats plena de pols. El set plora d’amagat sota les estovalles de fil i el tretze ha relliscat escales avall quan s’ha entrebancat amb la gata que ja ha entrat a casa perquè tenia gana. El riure histriònic del dinou resona entre les parets buides del garatge i el cent-tres s’ha embolicat entre els llençols de setí del llit que només fan olor de mi. El noranta-set crida si hi ha algú des del fons de l’armari de les olles i ningú no respon. Des de l’àmpit de la finestra més alta vol llençar-se al buit el trenta-set; no sap que els nombres no es poden morir mai encara que es cansin d’existir. Ni que siguin primers.
El tres-cents set se’m fica a l’animà i m’amara d’aquesta solitud asfixiant en què han viscut tots ells des que l’Erastòtenes els va garbellar en aquella Grècia antiga. O des d’abans. Els nombres són eterns i la solitud també.
A fora fa estona que plou i fa sol. El quatre, el vuit, el dotze i el quaranta-dos juguen a trepitjar bassals més enllà de la finestra. Jo me’ls miro amb recança des de lluny estant. Hi ha sentiments que caben tots sencers en el títol d’un llibre I la solitud dels nombres primers la duc amb mi des d’abans de saber contar.
Roser
