Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
De la cançó “Tens un amic”. Gossos
Obrí la porteta de la bústia i de dins en va treure un trosset de cartolina blanca embolicada com un cilindre i lligada amb un cordillet. I en un dels extrems del cordillet un rectangle petit de paper vermell amb el seu nom. Aquelles lletres que enfilaven pel paper com un corriol de formigues eren inconfusibles. Va córrer cap a la cuina, agafà la capsa de llumins i s’arraulí sota el forat de l’escala com quan eren petites i jugaven a detectius tot escrivint consignes secretes amb tinta invisible.
Va encendre un llumí i amb les mans tremoloses va passar la flama per sota la cartolina. Una paraula aparegué del no-res. ESTIMA’T.
Va somriure per primer cop en moltes setmanes. Després de tants anys ella encara sabia com arrencar-li un somriure tot capgirant-li el pensament i positivant-li una mica el seu pessimisme innat. Recordant-li allò que no hauria hagut d’oblidar mai.
ESTIMA’T. Sí. Feia massa anys que pidolava una mica d’amor sota l’escalfor d’uns llençols que no eren mai seus.
ESTIMA’T. Sí. Massa anys buscant a fora allò que només era dins.
ESTIMA’T. Sí. Massa anys conjugant en passat o en futur un verb que només es pot conjugar en present.
I sortí de sota el forat de l’escala. Es tragué el davantal d'una revolada. Es planxà la faldilla amb les mans. Davant del mirall es perfilà una línia verda arran de pestanyes. Es posà les sabates de talons i sortí al carrer trepitjant fort i segura.
Sí, definitivament feia massa anys que s’estava equivocant de pronom.
Roser
Paraula obligatòria: tinta
Minicrida opcional: Algú rep un missatge amb tinta invisible
Minicrida opcional: Algú rep un missatge amb tinta invisible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada