Inconscient venjança

La van condemnar sense judici per haver nascut diferent en una família que no tenia lloc per aquells que no seguien la norma. La seva pell bruna i fosca delatava les baixes passions de la joveníssima mare, pell de porcellana, pubilla d’una nissaga sense màcul.la.

En veure que tota semblança amb aquell hereu curt de gambals i llarg de fortuna a qui s’havia comprat per formar de pare era pura quimera, la van abandonar al costat d’aquella tartana d’una troupe de saltimbanquis que passava pel poble.

I ella es va aferrar a la vida amb força, xuclant amb avidesa aquell pit compartit amb qui havia de ser germà de llet i de vida, perquè va ser acollida com una filla més per aquella família d’acròbates i funambulistes sense honor ni pedigrí però amb un cor com una casa de pagès.

Així va créixer entre crits i riures, renecs i xiscles, amb el cel per sostre i l’herbei per jaç.
Sense altres normes que les del cor i la gana, lluny de convencions socials, d’hipocresies i d’aquella fal·lera dels rics per no malmetre el fals bon nom. La vida floria en ella com aventura constant entre apassionant i incerta. Aquella condemna que amb poques hores d’existència la va dur lluny de qui l’havia engendrat i parit, va transmutar en la felicitat de qui no te res a perdre i tot per guanyar.

Allà a tocar, la joveníssima mare, pell de porcellana, entre cotons i silencis, paraules massa mesurades i somriures simulats, perdia la gana i les ganes de viure i començava a envellir en un món de pau. De pau dels cementiris. Els dies li pesaven com una llossa i totes les benediccions que li van augurar el dia del seu pactat casament s’havien convertit en una condemna de per vida que a més tenia l’obligació d’amagar.

Roser

www.vullescriure.cat/ 

Paraula obligatòria: Judici
Minicrida opcional: Que hi hagi una venjança.