Vaig mirar a dreta i esquerra i no vaig veure ningú. Llavors vaig obrir poc a poc la porta de l’ascensor i em vaig esmunyir cap dins. La Sr. Remei, la portera, ens tenia prohibit de pujar-hi a tots els qui anàvem a classe de piano amb amb el Sr. Puig. Deia que, criatures com érem, no ens podíem estar de jugar pitxant botons i que això feia malbé un mecanisme tan delicat. Però amb l’ascensor jo guanyava aquells cinc minuts preciosos per convertien la tarda del dimarts en la millor tarda de la setmana.
Vaig prémer el botó del quatre i vaig començar a comptar. Quan arribés a 117 la porta s’obriria al quart pis. Però just al 64, la caixa va fer com una mena de trontoll, la bombeta del sostre va fer pampallugues i de cop tot va ser una quietud silenciosa i negre. El cor em va començar a fer bum bum molt fort i m’hauria posat a plorar si hagués tingut uns anys menys, però l’únic que em va venir al cap va ser que aquell dimarts quan jo arribés a casa del Sr. Puig, la Clara, que feia la classe de piano abans que jo, ja hauria marxat i que no li podria robar el petó dels dimarts. Aquell petó a penes insinuat a la punta dels llavis, les galtes enceses, un somriure murri que s’escapava de les ninetes dels seus ulls verds. Duia trenes.
Una hora a dins tancat abans ningú es va adonar que l’ascensor s’havia encallat! A banda dels crits de la Sr. Remei, vaig haver d’empassar-me el càstig de la mare d’una setmana sense baixar a jugar al carrer i vaig perdre l’hora de piano.
Però… potser va valdre la pena.
El dimarts següent, vaig pujar corrents els quatre pisos com si m’empaités l’infern sencer, però vaig arribar a temps. Després del petó robat, quan la Clara i jo ja ens donàvem l’esquena es va girar de cop i me’n va robar un a mi: “Aquest, per dimarts passat”. I jo, entre la carrera per les escales i el petó sorpresa, vaig arribar a classe tan vermell, que el Sr Puig tot divertit em va fer asseure en una cadireta de balca que tenia al costat del piano i em va fer beure un got d’aigua fresca abans de començar la classe.
Roser
Paraula obligatòria: cadireta
Minicrida opcional: un lladre queda atrapat a l'ascensor de l'edifici on anava a robar
Hum, . . . i el lladre ?
ResponElimina