El monstre de la depressió

I va ser un dia davant del mirall que em vaig adonar que ja no era jo sinó una granota llefiscosa i fastigosa. Darrera meu aquella petita taca negra que feia dies que m’empaitava i volia acabar amb mi com fos, s’havia convertit en un monstre espès i pudent que em perseguia per tot arreu on anava i no me’n podia desfer.

Al final em va atrapar d’una revolada i em va llençar dins d'una olla d'aigua bullent.  Tot i les ganes d'acabar amb la meva vida que la nova aparença em provocava, l'instint de supervivència em va fer fer un bot gairebé olímpic i vaig anar a parar a molts metres dels fogons.

En veure que no se'n sortia optà per una tècnica molt més sibil·lina. Omplí una olla de llet tèbia i, fent veure que volia fer les paus amb mi, em va convidar a un bany llarg i relaxat  talment com si fos la Cleopatra infusionant en llet de burra.

Dissimulant a la perfecció, anava apujant molt poc a poc  la potència del foc de la vitro. Jo, pensava, no m’adonaria de l'augment lent però constant de la temperatura i acabaria literalment bullida i aniquil·lada dins el líquid blanc.

El que no sabia el meu perseguidor era que abans de tornar-me granota jo era persona curiosa i lletrada i el “síndrome de la granota bullida” el coneixia, ni que fos només d'oïdes, des de feia molts anys. Així doncs, si bé una mica tard, tot i l’ennuvolament del meu cap i el poc senderi  que em quedava, vaig adonar-me,de les seves intencions. Però ja no tenia ni esma ni forces per saltar de l'olla. Llavors vaig recordar una altra faula de granotes i amb les poques forces que em quedaven vaig començar a moure les quatre potes amb tota el desesper que la meva flaquesa em permetia. No va ser un esforç inútil: a trenc d'alba vaig trobar-me dalt de la muntanya de nata en què, amb la meva frenètica lluita, havia aconseguit transformar l'olla de llet. Vaig fer un saltet i vaig sortir de l’olla.

Em vaig mirar altra vegada al mirall. Tornava a ser jo. O potser és que havia deixat mai de ser-ho, tot i veure’m granota?

A terra, el monstre jeia convertit en una insignificant taca negra. Me’l vaig mirar amb tendresa. Igual com jo, també els monstres necessiten saber-se estimats.

Roser

www.vullescriure.cat

Paraula obligatòria: granota