Tanques els ulls i bufes ben fort, o no gaire, però a tu et sembla que el teu buf pot apagar totes les espelmes i el mateix foc de l’infern si fos necessari —que ho és. I desitges amb la mateixa intensitat del buf i la mateixa força tirar per terra aquella vida hiperestàtica que et tenalla l’ànima des de fa un temps. Que el teu alè empenyi una barca de vela blanca cap a aquella Ítaca que no acabes de veure però que de segur en alguna banda deu ser.
I obres els ulls i allà al costat trobes el fantasma dels anys que et mira desafiant i se’n riu, dels teus desitjos. Riu i riu i tu et fas petita i t’encongeixes en un racó del sofà, com si ocupant menys espai fossis menys vulnerable. Però hi ha una part de tu que ho ha desitjat amb tanta força que penses seria un despropòsit greu de l’univers que ara no s’acomplís.
L’endemà surts al carrer, com cada dia de la teva hiperestàtica vida, i t’adones que avui alguna cosa ha canviat en el camí. Han caigut totes les fulles dels arbres i han encatifat l’asfalt amb mil colors de tardor. Trepitges i admires i veus. I potser feia temps que no veies tan clar i tanta bellesa. I desitges, més encara, que el dia abans.
Pressents que mil follets amagats entre els colors d’aquesta estació caiguda, t’observen sorneguers i ara no saps si riuen de veure’t tan bleda o tan decidida. Si riuen perquè saben que mai o al contrari, riuen perquè saben que i-tant-que-sí.
I t’asseus a la cantonada del carrer de la Por amb el carrer del Desig i obres l’Ipad i t’adones que allà dins, hi has situat de fa temps el teu món particular. I mira, potser sí que és irreal, però no pas més que aquell company de feina que es creu qui sap qui fent qui sap què.
De sobte un pampallugeix a la pantalla i apareix, d’una manera del tot inesperada —mira que t’havien explicat vegades allò de què en els desitjos es demana el què però mai el com— una escombra i un destí. Mai hauries pensat que a Ítaca també s’hi pogués arribar amb ginys de bruixa. I somrius, i et poses el teu millor vestit, que és justament no dur-ne cap i voles. Enllà.
@RoserTR
Paraula obligatòria: barca
Minicrida opcional : Se celebri una festa d'aniversari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada