El tresor

Diuen que al mig del no-res hi havia una altíssima i inexpugnable muralla de manufactura quadrada, i sense ni una sola porta d’entrada ni de sortida.

Diuen que era allà des de temps immemorials i que tothom donava per fet que dins s’hi amagava el més valuós de tots els tresors.

Però els habitants d’aquella contrada eren poc ambiciosos i en tenien prou de saber que gaudien del privilegi de custodiar tan gran riquesa.

Un dia va arribar un foraster de terres llunyanes i no se’n sabé avenir de la manca d’ambició de la gent d’aquelles terres. Comença a preguntar i preguntar però tothom només li deia que era un tresor com mai n’hi havia hagut cap sobre la capa de la terra.

A poc a poc les nits se li feren insomnes i no podia suportar la idea de no saber; imaginava grans quantitats d’or, muntanyes de pedres precioses, peces de manufactura d’un valor incalculable…

Finalment una nit de lluna nova, a recés de qualsevol mirada indiscreta i mentre tots els vilatans dormien prengué el més gran dels martells que va trobar i amb la demència de l’obsessió va començar a donar cops a tort i a dret per derruir la muralla. Inexplicablement aquesta era tan fràgil, que en fer-se de dia havia aconseguit enderrocar tots i cadascun dels carreus.

Quan el sol despuntà el foraster mirà i remirà tot buscant el fruit dels seus esforços però l’únic que veié fou una petita margaridoia que floria orgullosament i fiera enmig d’un camp de gram.

Diuen que en la seva follia el foraster va desaparèixer de cop i no va tornar mai més.

De vegades penso i somio en la flor i els vilatans i tinc somnis estranys i contradictoris:

Que n’haurà sigut dels vilatans i del seu somni? Algun d’ells continuarà cuidant la flor com el més preuat tresor? Serà feliç en el seu nou espai de llibertat? Haurà fins i tot sobreviscut?

I de vegades fa sol i imagino un camp verd farcit de margaridoies juganeres que juguen a cuit i a amagar amb les papallones.

Altres dies somio un terra erma amb quatre espines i males herbes esperant que algun constructor sense escrúpols faci especulació immobiliària amb pisos de fireta, damunt del lloc on fa molt temps hi va créixer la il·lusió.

@RoserTR

VullEscriure.cat

Paraula obligatòria: muralla
Minicrida: que un personatge desaparegui de sobte en el no-res