Resta muda la guitarra en un racó, plorant silencis que amaren tota la sala. Has marxat sense avisar i jo m’imagino com serà a partir d’ara la nostra música sense tu. O si serà, tan sols. Passarà la tardor i vindrà l’hivern i la fred s’escamparà per tots els racons de la ciutat. A redós de la nostàlgia evocarem memòries de acudits que ja no podrem riure, rock and rolls que ja no podrem tocar, petits pecats que ja no podrem pecar. T’has endut amb tu tots els acords i ens has deixat només un silenci de negres i el regust amarg de tot allò que somiàvem viure, encara plegats, i resulta que no. Com de fràgil n’és la vida i com de forta la inconsciència que ens fa oblidar que un cop acabada repetir la peça da capo és impossible,
Would you be the same
If I saw you in heaven?
canta Eric Clapton convertint el dolor en bellesa en una de les cançons que més vegades m’ha fet plorar. Series el mateix, si en el cel ens trobéssim? No en tinc cap dubte. Desfetes totes les mascares, a l'altra banda de la riba, on no hi ha espai, ni temps ni formes el teu esperit de vell rocker perdurarà sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada