Pàgines

divendres, 18 de novembre del 2016

Ales i cadenes

Fantasma del meu cor,

No és fàcil de comunicar el que estic a punt de dir-te. He triat com a mitjà de comunicació el correu electrònic, per no haver de passar per l’incòmode situació de trobar-nos cara a cara. Fa massa temps que estem junts i no sé si en el cas que aquest darrer encontre tingués lloc, a l’últim moment no em faria enrere.
Ras i curt: aquesta és una notificació d’acomiadament.
Ja no em puc permetre per més temps els teus serveis. Els meus ingressos emocionals, estan pràcticament a la ruïna. Sé que durant tots aquests anys m’has servit amb una fidelitat difícil d’igualar. Però tanta fidelitat, t’ho confesso, al final ha acabat per fer-se’m tan ofegosa que a voltes m’he hagut d’esmunyir d’esquitllentes per tal de poder fer allò que em venia de gust i que tu sempre m’hauries impedit, d’una manera o altra, realitzar. Sóc conscient que aquesta mena de “trapelleries” a la teva esquena són les que m’han dut a la fallida, però… mai de mai m’havia sentit tant viva. I és que que viure acompanyada de tu, per definició, fa més pudor de mort que de vida.
Sé que consideraràs aquest acomiadament del tot improcedent. I que, de ben segur, em portaràs a judici, no sense haver intentat abans d’estovar la meva consciencia recordant-me a tort i a dret la teva absoluta fidelitat i atemorint-me amb un “sense mi, no seràs res”. N’estic segura. Però espero guanyar el judici amb un bon advocat d’ofici ja que els de pagament no me’ls puc permetre.
Amb tot et vull agrair tants anys de lleialtat, i l’esforç titànic que has fet per protegir-me. Però ara toca retallar despeses i eliminar tot allò prescindible i que fa pujar massa la factura de la meva vida; no vull acabar els meus darrers anys de pidolaire i, a sobre, haver de pidolar per tots dos.
A partir d’ara em proposo desplegar les meves ales resclosides de tants anys i buscar-me la vida per mi mateixa. Ales i cadenes mai han fet bona parella; llàstima haver-me’n adonat tan tard, i haver hagut d’arribar a la bancarrota per donar el pas.
Agraïda pels teus serveis,

La fada.


www.vullescriure.cat/
Paraula obligatòria:cor
Minicrida opcional : que al text hi aparegui un fantasma

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada