Altres dimensions

Després d’una inacabable bateria de preguntes d’un test d’aquells que no s’acaben mai, el psiquiatra em va diagnosticar un important complex d’inferioritat. Com a remei, donada la magnitud de la inferioritat, em va receptar d’anar a viure una bona temporada a Liliput. Considerant que entre  la mida d’un liliputenc i la meva hi ha una diferència més que considerable, va decidir que només pel fet de viure allà, el meu inconscient quedaria del tot reprogramat  per la resta de la meva vida.

Tota la meva joventut me la vaig passar entaforada entre els llibres d’Enid Blyton, i els grans clàssics no tenien per a mi més interès que un documental de TV3 pels seguidors de Gran Hermano, amb tots els meus respectes per l’Enid Blayton a qui tinc en profunda estima. Així doncs, el primer que vaig haver de fer va ser localitzar el parador d’aquest remot país. Una vegada assabentada d’això i de com arribar-hi, en un tres i no res vaig desembarcar a les seves costes disposada a curar per sempre més l’arrel de tots els meus mals.

Després de viure prop d’un any entre aquells éssers minúsculs i refotudament bel·licosos vaig tornar al psicòleg més contenta que un gínjol. No sé si el meu complex d’inferioritat havia desaparegut però, delerosa de noves aventures, estava del tot  decidida a repetir el test i a fer que aquesta vegada em sortís un desmesurat complex de superioritat. A Liliput m’havien parlat d’un país anomenat Brobdingnan i ara que havia descobert com n’era d’apassionant viatjar a altres dimensions em moria de ganes d'una nova prescripció.

Roser 

www.vullescriure.cat/
Paraula obligatòria: llibre
Minicrida opcional : que la història passi a Liliput o a Brobdingnan (Els viatges de Gulliver)