Pàgines

divendres, 2 de desembre del 2016

Save de last dance for me

I llavors, sola a casa, vaig rebotir l’espill per terra amb totes les meves forces. Però el terra va quedar ple de trossets que no feien sinó repetir desenes de vegades aquella imatge que tant avorria. Vaig intentar aplegar els mirallets que havien quedat escampats per terra i n’hi havia un munt. Trossos de mirall petits, mitjans i algun tros enorme que em miraven com si s’estessin rient de mi i la meva absurda dèria de fugir de mi mateixa. Cada tros afilat i tallant com una daga acabada d’esmolar m'omplia les mans de regalims de sang. Però poc m’importava; necessitava sentir un dolor físic més potent que aquell que m’esquinçava el cor.
Save de last dance for me. Era la nostra cançó. Aquesta vegada havia confiat; havia confiat amb deliri adolescent que el seu últim ball seria per a mi. Però no: el darrer no hauria estat per a mi. Potser ho havia estat el penúltim. Potser. Però l’últim segur que no.

I mentre anava recollint trossets de l’espill rebotit, els dits i el cor regalimant rajolinets de sang, vaig pensar en les festes d’adolescent en aquell pis buit dels avis d’en Cesc. Aquells diumenges a la tarda en què jo em delia perquè ell em tragués a ballar a la darrera cançó, l’única per la qual abandonava la seva privilegiada posició de discjòquei. I mai no ho va fer. I jo tornava a casa cada diumenge amb el cor encongit i em mirava en aquell mirall de la mare i no m’agradava absolutament res del que hi veia. I llavors ho entenia tot.

I l'“ell” de la meva adolescència i l'“ell” que amb 60 anys m’havia fet rebotir l’espill no eren la mateixa persona, però a mi em semblava que tota la meva vida havia sigut esperar que algú m’estimés prou per guardar el darrer ball per a mi. I això no havia passat ni passaria mai perquè ni jo mateixa havia sigut capaç de guardar-me’l i, ara, fins i tot havia volgut fugir abans que s’acabés la música. Sempre havia tingut l’amarga certesa que el darrer ball, la noia del mirall, no se’l mereixia.

Roser

www.vullescriure.cat/
Paraula obligatòria: espill
Minicrida opcional : el text ha de passar en un ball

1 comentari:

  1. Per què ? És trist . La lletra de la cançó diu ( entre d'altres coses ) : " però no oblidis que jo serà allà per a portar-te finalment a casa. Guarda l'ultim ball per mi ".

    ResponElimina