Rebel·lia

Quan fa 70 anys els pares em van “tenir” van donar a aquesta paraula el seu ple sentit i es van disposar a moldejar-me al seu gust i conveniència talment un ninot de plastilina. Però jo vaig heretar la genètica rebel del besavi i ben aviat vaig aprendre l’art de fer exactament l’inrevés del que volien. Això sí, sense trair mai els meus principis, un del quals era no dir mentides encara que això no fos exactament dir tota la veritat.

Tan magres les havia passades el pare al front que rebutjava sense miraments tot objecte, acte o professió que fes pudor de militar. Sempre m’havia dit que si mai em feia soldat, policia o guardia civil em desheretaria directament treient-me fins i tot el dret a la legítima.

Així doncs, en fer 18 anys, vaig pujar al tren per desprès embarcar-me en vaixell cap a altres terres. Una vegada arribat a destí i havent acomplert el meu venjatiu propòsit, els vaig escriure una carta breu.

Estimats pares,
M’he fet soldat. El fusell entre les mans em proporciona un plaer indescriptible. Contínuament estic en el punt de mira de l’enemic però...com me’n sento d’orgullós de protegir la monarquia d’aquest país ara tan meu!
Una abraçada,

El daltabaix a casa va ser descomunal. Em van desheretar, van despenjar de la paret la meva foto del dia de la comunió i cara als veïns van inventar-se una estranya malaltia que m’havia dut lluny de la terra cap a climes mes freds.

Tornat a casa al cap de cinc anys i quedat clar que meva vida era meva i ben meva, l’amor paternal es va imposar. Em van tornar a incloure al testament i d’aquell episodi vergonyant de la història familiar no se’n va tornar a parlar mai mes.

Avui la meva neta de dotze anys, remenant entre llibres vells, ha trobat la carta que fa més de 50 anys vaig enviar casa. .
-Avi, - m’ha dit estupefacte- tu, soldat? Tu, que ets més pacifista que Gandhi?

Dissimulant un somriure he anat a buscar una foto secreta que guardava com un tresor. Era un canvi de guàrdia davant del palau de Buckingham.
-Veus aquest soldat de vermell amb aquest barret tan alt i un posat tan seriós? Soc jo. Sempre érem al punt de mira de les maquines de retratar dels turistes.

-Ets un murri!
-Ja ho sé ;)

www.vullescriure.cat/
Paraula obligatòria: vaixell
Minicrida opcional : que en el protagonista sigui un soldat