Carta de Reis

Benvolguts Reis d’Orient,

Aquest any el meu dietari de comportaments és ple d’imperfeccions, però cada vegada estic més convençuda que la  més gran imperfecció és la pretensió de ser perfecte i que portar-se bé o malament és només qüestió de punts de vista.

Així doncs m'apresso a fer-vos arribar aquesta nit la meva carta abans no passeu de llarg del meu balcó.  

Un sac ple de somriures postissos, però de bona marca perquè semblin de veritat. Ves a saber si a força d’emprovar-me’ls cada matí, acaben per tornar-se de debò.

Paciència per donar i per vendre, per aguantar els rampells dels altres. I que me’n quedi de sobres per regalar-ne a aquells que han d’aguantar els meus.

Manyagues dels qui estimo  pels moments en què  la fred encongeix l’ànima  i la nostàlgia pot més que la il.lusió.

Ganes d’ amanyagar aquells qui com jo esperen ser amanyagats pels qui estimen i entre els quals, involuntariament potser estic jo.

Que aquells qui aconsegueixin despullar-me l’ànima no continuïn  fugint corrents. Que els amics de debò es comptin només amb els dits de la ma, però sense que en sobri cap.

Que els desitjos d’aquells qui estimo s’acompleixin, que  potser en un cop ben amagat algú ha desitjat l’acompliment dels meus.

Una capsa enorme de paraules per confegir relats, històries i somnis d’aquells que només es poden viure lligant mots.

I sobretot, sobretot, sobretot,  que en el viatge de tornada cap a Orient , us endugueu ben lluny la necessitat de què per a ser feliç, tots aquests desitjos s'acompleixin.

Roser