Somnis prestats

Encara sento el gust salat de les llàgrimes als meus llavis. No amago que he plorat. Per una pel.lícula. La darrera escena, aquell salt sublim del protagonista Billy Elliot convertit en cigne, m’ha trasbalsat profundament. També m’ha trasbalsat la imatge del tors nu, musculat i sensual d’uns instants abans però aquesta és una altra mena de trasbals que ara no ve al cas. El que m’ha tocat de debò és el salt i tot el que significa. Per uns moments he estat Billy Elliot. Sentir el que sentia ell, viure el que vivia ell. Aquella emoció inefable d’haver assolit un somni pel qual has lluitat tota la vida. I he experimentat en ell una cosa que no he experimentat mai en mi: tenir una il·lusió per la qual lluitar fins a gairebé el defalliment. Un somni que doni sentit a tota una vida. L’he buscat. I tant que l’he buscat! Amb tota l’ànsia del món. Del meu món. Però no l’he trobat. Intueixo que la meva vida ha estat malaguanyada. Qui no té un perquè mai trobarą un com, diuen. He sobreviscut sempre vivint com a propis els somnis dels altres. Dels altres de ficció i dels altres de veritat. De vegades penso que no he viscut la meva vida sinó a través de vides alienes. Potser per això al final he passat de llegir molt a escriure molt. Cansada de no poder ser la protagonista d’altres somnis i d’altres vides he triat ser-ne, com a mínim, la guionista.

********************************

Deixo el dvd damunt la taula del bibliotecari. Avui n’hi ha un de nou, mira!. Em pregunta si m’ha agradat i jo li dic que molt. Em confessa que la seva passió és el cinema i que algun dia dirigirá la seva pròpia pel·lícula. Parlem. Li brillen els ulls i m’explica el seu projecte. Ho sé. Tornaré a la biblioteca sovint. Per viure un somni. Encara que no sigui meu.

Roser

www.vullescriure.cat/

Paraula obligatòria: cigne

Minicrida opcional : que algú exclami "n'hi ha un de nou!"