Cyrano: comiats poètics a la carta

Just a l’entrada del cementiri, aquell petit establiment que havia sigut guardonat com el negoci emprenedor més friki de l’any, sorprenia amb un nom prou suggerent:

Cyrano: comiats poètics a la carta.

Era exactament el que buscava

Tot i l’extens menú em  vaig remetre a l’apartat “altres”: el meu no era un encàrrec corrent.
    

“Quan demà ja no hi sigui, enyoraràs els meus petons i  veuràs amb una claredat encegadora  que has deixat  perdre l’única persona que t’ha estimat i comprès en aquest món. Quan demà ja no hi sigui, enyoraràs les meves carícies i sabràs que ningú més estimarà el teu cos com jo el vaig estimar. Quan demà ja no hi sigui sabràs que has perdut l’única espatlla on incondicionalment podies reposar després de cada batalla. Quan demà ja no hi sigui, una llàgrima escriurà amb sal la certesa que els rosers mai més no tornaran a florir al teu balcó . Quan demà ja no hi sigui, cap missatge al mòvil trencarà la solitud dels teus silencis. Potser quan demà ja no hi sigui entendràs com t’estimo."

-Què li sembla?

- És just el que volia.

-No ho troba massa dramàtic?  Massa ...com li diria? De bolero de pa sucat amb oli?

-En absolut. Enviï-ho a la següent adreça. Amb un ram de roses vermelles, dins un sobre de paper de fil.

Em va regalar un somriure sincer i una picada d’ullet.

-M’alegro que per una vegada el destinatàri no sigui un visitant d’aquí al costat.

Aquell vespre en sentir el timbre vaig anar a obrir. No sé qui va quedar més sorprès si jo de veure-la a ella o ella de veure’m a mi.

-No he pogut evitar d’esbrinar qui era la misteriosa i tanoca dama a qui anava dirigida la carta.

-Sóc un solitari. Però en el fons sempre he desitjat que una dona m’estimés fins al punt d’aquesta carta. Ha sigut el meu autoregal d’aniversari. Sóc un romàntic somiador

Va somriure. La vaig convidar a passar. Era preciosa, per dins i per fora.

Avui fa un any.

Aquest matí he rebut el millor regal d’aniversari de la meva vida. I aquest no l’he encarregat jo!

“Quan demà al matí em desperti al teu costat sabràs que cap somni és impossible. Quan demà al matí besi els teus llavis … diculpeu, a partir d’aquí és privat.

Roser 

www.vullescriure.cat/

Paraula obligatòria: demà

Minicrida opcional :Que el relat comenci en un cementiri