Només soc un gigoló, dona preciosa

Buscava illes solitàries, trepitjades per antics exploradors i abandonades sense mirament  i sense recollir-ne ni les escombraries. Sabia que cadascuna d’elles amagava un botí preciós i vivia per trobar-los. 

Les xarxes socials eren el seu millor mapa.  Allà trobava la manera com arribar-hi,  el clima dominant, la vegetació que més bé hi arrelava. El viatge d’una nit requeria setmanes de preparació. Aconseguir el tresor era qüestió d’hores i ell no admetia fracassos. Era un pirata de cors a la recerca de tresors de l’ànima.

Vam quedar per anar a sopar; m’esperava amb una rosa blava. En agrair-li-ho amb dos petons la fragància del seu perfum suau em va prometre una nit màgica. No vaig -vam- parar de riure en tot el sopar. Ho trobava tant a faltar! Confident, preciosa, volguda, valorada, desitjada, desitjable… em vaig sentir com feia anys que no em sentia. Coneixia a la perfecció la manera exacta d’abordar  cada illa i jo em deixava fer. No hi va haver lloc per a cap mentida. 

Em va dur a casa amb el seu cotxe. A la ràdio tocaven  Pretty Woman. 

Tot just tancada la porta ens vam abraçar i ens vam besar amb passió. Em va treure la roba a poc a poc resseguint tot el meu cos amb les paraules, amb els dits, amb els llavis. Jo li vaig descordar la camisa. Els nostres cossos nus és varen fondre en mil carícies en un mar de plaer d’on emergia aquella illa que era jo. Èbria d’un desig que em vencia per moments, vaig implorar-li clemència i vam esclatar tots dos com esclata un gra de raïm en ser mossegat per una boca assedegada. 

El tresor no eren mai els 15 segons d’èxtasi orgàsmic, ni el plaer que aquelles nits regalaven al seu cos. El tresor cobejat i ansiosament buscat era la brillantor dels ulls d’ella, la rialla d’ella, la felicitat d’ella, veure com recuperava els paradisos perduts. Això el feia sentir l’home més ric del món. 

Mai s’hi estava més d’una nit. Era el temps just per no enamorar ni enamorar-se.

Una nova recerca començava, tot just sadollada la seva cobdícia amb el botí anterior.

De matinada, sol,va engegar el cotxe. A la ràdio sonava  Just  a gigolò.

Anys després, em confessà que en la meva illa havia trobat el més valuós tresor de la seva col.lecció. Ell fou, possiblement, el meu millor pirata.

Roser 

www.vullescriure.cat/

Paraula obligatòria: illa

Minicrida opcional : que algú busqui un tresor amagat