Foc. Palau. Cor. Molí. Espill. Funeral. Llibre. Vaixell. Cigne. Temps. Illa. Llança. Finestra. Casament. Va repassar una a una les paraules escrites en cadascuna d’aquelles targetetes de colors que la Berta li havia lliurat dins d’uns sobrets vermells abans de marxar. A la mà tenia el quinzè sobre a punt d’obrir.
De sobte li vingué al cap la imatge de la Sílvia, la seva dona, i el fill, en Pau. Per primera vegada des del fatídic accident que 15 anys enrere se’ls va endur a tots dos, els va recordar feliços, amb ell dalt del veler.
Va obrir el sobre número quinze i una ganyota d’astorament prengué el seu rostre. Tomahawk. Mai no havia sentit aquella paraula. A què jugava, la Berta?.Ella havia de saber que no en coneixia el significat ! Ella ho sabia tot d’ell!
Pensà en el repte que li havia proposat feia uns mesos. Un veler. 15 setmanes. 15 paraules.15 relats. Sense internet. Només tu -li havia dit. Tu i el mar. Tu i el vaixell. Tu amb tu. I les paraules.
Tornà a repetir a poc a poc “to-ma-ha-wk”. Una ràbia immensa anava creixent dins seu. TOMAHAWK!. Aquella paraula imprevista li enterbolia la travessia que, de sorpresa, li havia retornat unes engrunes de pau. Mentre, els seus dits jugaven nerviosos amb la capseta de fusta on la Berta havia posat els sobres vermells i s’entrebancaven amb el gravat d’un siux brandant la destral de guerra que hi havia a la tapa.
Va començar a escriure: "Refotuda paraula “Tomahawck…" i la va entomar amb desesperació contra aquell mot ignorat vomitant en el text tot el dolor i la ràbia acumulats durant 15 anys. Després, el sol es pongué en un mar plàcid i tranquil. I de sobte veié amb total claredat el que fins aquell moment havia sigut incapaç d’entendre: l’amor de la Berta. Aquella dona que li havia fet costat sempre, i que amb aquell joc de les paraules l’havia empès cap a la sortida d’aquell temporal perpetu en que s’havia convertit la seva vida d’ençà de l’accident.
Prengué la tapa de la capseta dels sobres i per la part de dins hi va escriure: T’estimo. Amb aquesta paraula construiria un nou relat quan la setmana vinent arribés a port. Gravat a la fusta, l’indi sioux exhibia la destral de guerra i un somriure sorneguer davant l’evidència tot just descoberta.
De sobte li vingué al cap la imatge de la Sílvia, la seva dona, i el fill, en Pau. Per primera vegada des del fatídic accident que 15 anys enrere se’ls va endur a tots dos, els va recordar feliços, amb ell dalt del veler.
Va obrir el sobre número quinze i una ganyota d’astorament prengué el seu rostre. Tomahawk. Mai no havia sentit aquella paraula. A què jugava, la Berta?.Ella havia de saber que no en coneixia el significat ! Ella ho sabia tot d’ell!
Pensà en el repte que li havia proposat feia uns mesos. Un veler. 15 setmanes. 15 paraules.15 relats. Sense internet. Només tu -li havia dit. Tu i el mar. Tu i el vaixell. Tu amb tu. I les paraules.
Tornà a repetir a poc a poc “to-ma-ha-wk”. Una ràbia immensa anava creixent dins seu. TOMAHAWK!. Aquella paraula imprevista li enterbolia la travessia que, de sorpresa, li havia retornat unes engrunes de pau. Mentre, els seus dits jugaven nerviosos amb la capseta de fusta on la Berta havia posat els sobres vermells i s’entrebancaven amb el gravat d’un siux brandant la destral de guerra que hi havia a la tapa.
Va començar a escriure: "Refotuda paraula “Tomahawck…" i la va entomar amb desesperació contra aquell mot ignorat vomitant en el text tot el dolor i la ràbia acumulats durant 15 anys. Després, el sol es pongué en un mar plàcid i tranquil. I de sobte veié amb total claredat el que fins aquell moment havia sigut incapaç d’entendre: l’amor de la Berta. Aquella dona que li havia fet costat sempre, i que amb aquell joc de les paraules l’havia empès cap a la sortida d’aquell temporal perpetu en que s’havia convertit la seva vida d’ençà de l’accident.
Prengué la tapa de la capseta dels sobres i per la part de dins hi va escriure: T’estimo. Amb aquesta paraula construiria un nou relat quan la setmana vinent arribés a port. Gravat a la fusta, l’indi sioux exhibia la destral de guerra i un somriure sorneguer davant l’evidència tot just descoberta.
Roser
www.vullescriure.cat/
Paraula obligatòria: Tomahawk
Minicrida opcional :Que la història transcorri en un vaixell.
.
M'hi he perdut !
ResponElimina