L'únic camí possible

… i llavors, com si em llegís l’ànima, la tia Dolores, que ja no hi tocava gens, va cridar:
—Para ment, xiqueta, ves que un dia no te’n penedeixis d’aquest casament!
I a cada passa cap a l’altar aquell pes al pit que m’asfixiava i no em deixava respirar és feia més insuportable. Tenia ganes de fugir corrents però les cames no em portaven. Què estava fent? Déu meu, què estava fent? M’estava casant amb algú de qui en realitat, ara amb cruesa me n’adonava, no estava enamorada ni m’hi volia casar! Com havia deixat que tot em fugis de les mans d’aquella manera?

La por, fòbia més aviat, de quedar-me com la tieta de la meva amiga de l’ànima, m’havia dut a creure’m enamorada del primer que em va fer una mica de cas.
—Encara no tens xicot, noia? Ai, que no et passi com a mi que m’he quedat per vestir sants!
Aquesta frase de la tieta i en Ramon, aquell primer gran amor que en set anys no em va fer mai cas, varen covar aquella limitadora creença de què a mi no em voldria ningú.

No, no vaig fugir corrents, incapaç de pagar el preu de la incomprensió i la decepció de tots i de la soledat a la que em veuria abocada sens remei.

Tot i aquell atac de lucidesa camí de l’altar, les coses no van anar tan malament amb en Miquel. Diuen en castellà que “el roce hace el cariño” i això és el que va acabar passant. Potser les històries més reeixides són aquelles mancades de grans passions.
Però passats els anys, un dia vaig retrobar en Ramon, i amb ell tot allò que havia enterrat durant tants anys: la passió, l’enamorament, les papallones a la panxa, el que-em moro-si-no-em-truca… Sí, tenia 40 anys i havia retrobat el meu cor perdut d’adolescent.
Per a mi, lleialtat i fidelitat són dos conceptes diferents; vaig continuar lleial al teu pare. Mai sabré què hauria passat si en Ramon m’hagués fet cas 20 anys abans o si hagués dit "no" aquell dia a l’església o si.

Acabo de rebre el teu correu. M’hi anuncies la teva voluntat de casar-te amb en Louis i d’alguna manera em demanes si fas bé. Només et sé dir que un cop feta la tria el camí escollit esdevé l’únic possible i estimable. Viu i sigues feliç.

La mare

Roser

www.vullescriure.cat/

Paraula obligatòria: casament

Minicrida opcional : Que contingui l'expressió "Para ment que un dia no te'n penedeixis" 

.