La força del tres

Soc adoptada i d’aquí res agafo l’avió cap a Suïssa.I ja sé que dient això sembla que barregi ous i castanyes, però no.

Que soc adoptada els pares no m’ho han amagat mai, ni falta que feia. Sóc negra com un tros de carbó, la mare és blanca com un glop de llet i té els cabells rossos com un fil d’or. El pare també és blanc, tot i que no sé si era ros perquè ara no té ni un cabell. O sigui que dos i dos fan quatre: vaig venir de lluny.

Diu la mare que quan vaig arribar amb dos anys, de seguida es varen adonar de la meva dèria pel numero tres. De tot, absolutament de tot, en volia tres. El primer dia que em van dur a la sabateria a comprar unes sabates en vaig muntar una de grossa perquè dels tres parells que em van emprovar jo me’ls volia endur tots. La mare que ja no sabia com sortir-se’n dels crits que jo feia, va acabar marxant avergonyida amb els tres parells mentre la botiguera s’ho mirava entre contenta pel negoci i escandalitzada pel meu comportament rebel.

Total que un dia el pare va comentar amb un amic el meu desfici pel numero tres. I ell, que es veu que hi entenia més que els meus pares, que tot i la bona voluntat se’n sortien més aviat poc d’entendre’m, els va suggerir que potser la resposta al misteri la trobarien a Etiòpia, allà on m’havien anat a buscar.

I així és com després d’un munt de peripècies que ara no tinc temps d’explicar varen descobrir l’existència de la Marie a Zurich i la Giovanna, a Verona. Negres com el carbó, obsessionades pel numero tres i clavadetes a mi com si fóssim tres gotes d’aigua.

Per això demà marxo a Suïssa, per trobar-me amb les meves germanes.Totes les vacances les passem plegades. A Zurich, a Verona o a Girona, tant se val. L’únic que necessitem és estar juntes.

Som entremaliades i tossudes. Quan estem juntes les entremaliadures es multipliquen per tres i la tossuderia arriba a treure els sis pares de polleguera. Però ens estimen. Fins a l’Àfrica i tornar. Com a mínim.

És per això que demà els donarem la gran notícia: les properes vacances volem anar a conèixer la mare que ens va parir. Hi estem ben decidides!

Roser

www.vullescriure.cat/ 

Paraula obligatòria: Germà

Minicrida opcional: Que en el relat hi hagi trigèmins