Sec al vell balanci de fusta de l’àvia mentre prenc el cafè amb llet de civada del matí. Intento agafar-me amb calma el fet que ahir em varen fer fora de la feina.
De cop una veu entre prepotent i metàl·lica m’etziba: d’aqui 30 minuts heu de ser a la feina. Trànsit normal a la zona.
Maleït sigues! Fa temps que sospito que dins el meu mòbil d’última generació hi viu un senyor de mida molt petita, que té el do de la inoportunitat i la impertinència.
La teoria del senyor petit, el meu fill no la comparteix però a mi em tranquil·litza més que la seva, basada en la "intel·ligència" artificial.
Però bé, ara s’ha passat. És una broma de molt mal gust que em recordi que he de ser a la feina just el dia que l’he perduda.
L’arreplego amb la mà i crido ben fort pel forat del micro, perquè em senti: Ves a pendre pel sac!
Però ell, no es queda pas curt, m’obre el Google Maps i amb tota la patxoca deixa anar: Pendrepelsac no apareix al mapa. Buscar una altra ubicació.
Això ja passa de mida!
Mira guapo, compra’t un bosc i perde-t’hi
Amazon no conté cap article amb l’etiqueta “bosc”. Voleu provar a Ebay?
M’enuego amb la llet de civada de l’emprenyada que porto.
Doctor Martí: especialista en aparells digestiu i respiratori.
Estic a la vora d’un atac de nervis. No sóc violenta de mena però estic a punt de cometre un assassinat.
D’un senyor petit que viu a dins del meu mòbil.
Ara sí que has begut oli! I amb ràbia el revitllo contra la finestra que crec oberta però no.
Receptes amb l’ingredient “oli” recita sense immutar-se abans d’impactar contra el vidre.
Bum!Cataclinc!
Menys mal! Ja me n’he desfet.
Al cap de cinc minuts truquen a la porta.
—Bon dia senyora! On és el vidre que hem de canviar?
El bon home no sap què fer perquè jo deixi d’obrir i tancar la boca com si fos un peix i no en surti paraula. Jo no he trucat ningú
—No pateixi, senyora. Es treu el mòbil de la butxaca i diu fluixet pel forat del micro: “senyora en xoc”
I una veueta entre metàl·lica i impertinent contesta: Youtube recomanat: Com reaccionar davant un estat de xoc.
Em vull morir!
Roser
Paraula obligatòria: fusta
Minicrida opcional: Que hi aparegui un mòbil que pren vida
No hi he entés res. Per tant, no tinc opinió. Sóc de l'època del llapis i la llibreta.
ResponElimina