Fugint de la meva pròpia història he intentat escriure mil relats, jugar amb mascares i personatges de fireta i inventar escenaris de colors. Fugia, i ara queda una buidor feta de tants sentiments censurats i de pors.
Passa el darrer metro del dia i jo en un racó de l’andana veig com s’esvaeixen els àngels i les xarxes i queda una fina corda de funàmbul amb un precipici immens a cada banda i un vertigen que em reclou en aquell lloc estrany on no trobo res per esperar.
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada