Fa una hora seguida que tecleja. De fet ja estic mig marejat. Quan a les 20:59 m’ha colpejat “l’intro”com si li anés la vida, he pensat que finalment podria descansar. Però no. Res d’això. Ja hi ha tornat. No sé pas què li passa avui. Sembla com si tingués una mena de desfici per acabar alguna cosa, una mena d’urgència com no li havia notat mai.
M’ha provocat una contractura al “supr” que déu n’hi do, la molt bèstia. D’on surt tant d’esborrar? Esborra i escriu, esborra i escriu …. i apa , que ja veig que avui aniré a dormir tard.
Calla. Ja està Estic salvat. La bateria; només em queda un 15% de bateria. Això no li donarà pas per gaire. Si ella no acaba les piles, ja les acabaré jo. Je, je.
15%..........................................
10%..........................................
5%............................................
2%............................................ aviat a fer nones !
Oh nooooooooooooooo! Me l’ha “endinyat”. Maleït USB! Però què passa avui? Ara no toca carregar. Que un té uns horaris, d’acord?
Alguna cosa m’hauré d’empescar. I si fingeixo que el wifi… o si em penjo com un fuet… i si m’autoprovoco un 404 not found en el moment precís i si …
Ah ! Amb això estic a la prehistòria. A l'època del paleolític. Per tant, . . . no sé de què va. Però, és com estar legint un llibre que t'enganxa i l'has d'acabar.
ResponElimina