L’orgull i jo ja fa temps que hem partit peres. Ell va per una banda i jo per l’altra. De tant en tant em vol convèncer de tornar. Però jo sé que tornaríem a acabar malament. Millor que ho deixem així. Sóc massa meva jo, per fer-li cas. I encara em queda dignitat.
Bé, a aquestes hores de la nit, de dignitat poca, però és que demà vull presumir davant de tots del títol de Cavaller del Vullescriure. Això sí, sense orgull. Que sóc molt meva jo.
Roser
Doncs, no sé què dir-te. L'orgull és sinònim de " pose ". Per a mi, sense " l'orgull d'un marteix " és com anar despullat. Orgull, cara ben alta i mirar al món sense por !
ResponElimina