Dilluns
En Jan abaixa els ulls i es fa el distret amb l’oli d’amanir. Ella se’l mira de cua d’ull amb la frustració i la tristesa arrapada al fons del què en queda d’aquella mirada espurnejant de fa tants anys. Donaria per ella la vida però és incapaç de fer-li ni un petó. Fa temps que el gel de sota els llençols li crema més que el foc.
Dimarts
En Joanet s’esmuny per la porta del darrere, vigilant a un costat i l’altre per no ser vist. Hi ha felicitats que tenen el preu del secret i la transgressió de tota norma i permís. Llençols amarats d’amor i de desig i regust agredolç de les coses prohibides que mai seran del tot.
Dimecres
En Juan es treu a poc a poc els texans i els canvia per les mitges de seda. Carmí als llavis i farcit de buata sota un sostenidor de puntes amb olor de perfum de roses.
Pel fil musical del meublé sona Juana la Loca del Sabina
Dijous
En Nitu s’estira al divan de la consulta i tanca els ulls. Ella puja les ulleres que insisteixen a caure pel tobogan del nas i amb paciència infinita, la veu dolça i mil manyagues a fons perdut li amoroseix tantes ferides que li sagnen des d’un temps tan llunyà que ni en recorda l’inici.
Quatre de cada set vespres en Joan s’asseu a la barra i ofega el gat dins una copa de güiski mentre sona:
“Mil caricias pa decirte
Que siete vidas tiene un gato
Seis vidas ya he quemado
I esta última la quiero vivir a tu lado. Oh, oh, oh,”
Pensa que encara n’hi queden dues per decidir al costat de qui voldrà viure la darrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada