D'ençà que n’havia fet 55 em sentia estranyament trist i desanimat. I jo, que sempre havia sigut una persona vital i optimista, no me’n sabia avenir. Amb les mans a les butxaques i el cap cot vaig anar a raure a la barraqueta que en Ciso tenia a la platja.
—Collons Martí! Quina cara que fots! Sembles ànima en pena— m’etzibà només de veure’m.
—Ciso, no sé pas quina una me’n passa, des que he estrenat al “sing sing” no aixeco cap.
—Cagum l’olla!.. Pot pas ser això.
En Ciso em mirava amb aquells ulls blau-aigualit emmarcats per mil arrugues que solcaven el seu rostre. Aquells ulls que et sabien el pensament abans i tot que tu mateix. Si haguérem sigut en una altra època de ben segur que tothom l’hauria pres per un bruixot.
—Vols posar-hi remei?
—Per xò he vingut Ciso, per xò he vingut
Em va fer seure en una vella gandula de fusta i amb un tros de drap em va fer tapar els ulls i m’acostà un flascó als narius.
—Flaire!
—Hòstia Ciso …
—Que flairis, collons!
Vaig aspirar fort. Una olor dolça de cirera em transportà, com en un viatge llampec pel túnel del temps, al dia del meu 5è aniversari, a casa dels avis. Vaig veure la vella taula de fusta parada al jardí i al bell mig un pastís gegant de piruletes vermelles. Era un record que havia quedat soterrat en el fons de la memòria i que ara, de sobte eixia amb una claredat absoluta. Tornava a ser aquell nen feliç que extasiat per la vida sense encara a penes estrenar, dalt d’una cadira i amb els ulls tancats, pensava un desig abans de bufar les espelmes. Vull ser un nen per sempre! Vaig bufar i milers de bocinets de llum sortits de les espelmes em varen esquitxar el jersei. I em vaig posar a riure.
En Ciso em va deslligar el drap dels ulls
Em sentia insòlitament content. Com si de cop hagués recuperat alguna cosa perduda
—I doncs Ciso, què has fotut?
—Redéu, Martí!, que de vegades se’ns desconnecta algún cable i cal tornar-lo a connectar.
Content com unes pasqües vaig tornar cap a casa. Abans però, vaig fer cap a la botiga de llaminadures de vora l’escola i em vaig proveir d’un bon grapat de piruletes vermelles iguals que les de quan era petit.
Molt entranyable.
ResponElimina