—-Què farem, què direm?—- brunzien amb insistència els centenars de minairons que havien sortit d'aquell canut que algú havia desat dins la calaixera devia fer molts anys. Per sort per B.G., de petit, havia gaudit de totes les històries que li contava l'àvia i de seguida s'adonà de l'abast de la troballa.
O s'afanyava a trobar una ingent ocupació per aquells afamats de feina o era home mort.
—-Què farem?, què direm? I llavors, la urgència del moment el va dur a una solució que, potser fins i tot canviaria el curs de la història.
Va menar-los d'arreplegar tots els sabers haguts i per haver per tot el planeta i introduir-los dins aquella mena d'artefacte mig humà-mig màquina que feia temps que duia de cap i que acabaria sent la IA més intel·ligent de totes les IA hagudes i per haver.
Així doncs, aquells minairons van començar una feina de titans.
Han passat els anys i tothom pensa que la MNRS és una IA fruit dels més experts programadors.
B.G, sota perill que el prenguessin per boig, no va revelar mai qui havien sigut els artífexs de tan colossal arquitectura tecnològica. Però, vigileu, perquè amagat entre algun beet de tant en tant encara us en pot sortir un munt de minairons despistats: què farem?, que direm? I llavors … ja podeu córrer i esmolar l'enginy i buscar-los una tasca ben d'acord amb la seva insaciable fam de feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada