Tries

Entre l'espasa i la paret, trio l'espasa. Doble mortal en vertical, deixar KO el botxí i prendre l'arma —blanca— pel puny. Posats a morir, millor després de d'un bon xut d'adrenalina que d'avorriment. 

Entre el dia i la nit, trio la llum, la força, la vida a ple sol, cridant als quatre vents que t'estimo —estimo— sense haver d'empassar-me les paraules i amagar el gest entre la fosca —per por, per pudor, per prudència, per p…

Entre demanar permís i demanar perdó, trio el perdó. Sempre. Sempre que calgui —que sovint no cal. I tant! Perdó per haver tirat pel dret, sense el vistiplau de ningú i haver-la espifiat, però és que mira, triar el permís potser era un no com una casa i jo necessitava saltar al buit, amb un sí com una catedral. 

Entre ser i tenir, trio l'essència de saber-me més enllà de qualsevol possessió. Només el sentiment, l'ànima, la llibertat de deixar-se dur a cavall de les ones. Que res no em talli les ales. Que cap haver no em pertorbi el son.

Entre el somni i la vigília, trio el somni. Només en ell puc triar l'espasa, el dia, el perdó i l'essència.

Només en ell. Ho saps. El lliure albir és només una quimera.

@RoserT

VullEscriure. Temporada 11.  Paraula obligatòria: tries